Com a primera entrada d’aquest blog, m’agradaria
parlar sobre el que va emetre el programa televisiu “Salvados” el diumenge 3 de
Febrer, al canal La Sexta: Cuestión de Educación.
Una vegada ho veus, reflexiones i et
preguntes: com és possible que dos països pertanyents al continent europeu
siguin tan diferents? Tan difícil és arribar a un consens si tots el polítics
tenen el mateix objectiu, millorar l’educació i els resultats dels alumnes?
La única raó està a la política. Si es
vol millorar l'educació, el que no es pot fer és una reforma
educativa cada quatre anys, ja que com citen al vídeo, sempre estem a la fase d’iniciació.
És a partir dels quatre anys quan es veu si un sistema funciona o no. A més,
les reformes educatives han de fer-se com a Finlàndia, que assisteixin i
consultin amb el professorat que saben quin és l’estat de l’educació i quins
canvis o millores s’haurien de fer. En canvi, els polítics ni entren a l’aula,
ni coneixen les necessitats de l’alumnat.
Els polítics s’han d’adonar que, si amb
el que ells fan no hi ha una millora dels resultats, intentar encara que sigui,
agafar com a referència el sistema educatiu d’un altre país i aplicar-ho en la
mesura possible, com pot ser Finlàndia en aquest cas.
Tothom sap i és conscient que l’educació
és la clau per al bon futur del país. A Finlàndia, als anys 90 va haver una
època de crisi i les persones que en aquella època eren nens no van poder tenir
una educació a l’escola i actualment, quan aquestes persones tenen al voltant
de 30 anys, són els que estan aturats o marginats. Hem de pensar en les
conseqüències i preguntar-nos, si és aquest el futur que volem per als nostres
alumnes.
