Australia: Exitosa reforma de financiación educativa

http://www.ei-ie.org/spa/news/news_details/2486

“La revisión Gonski reveló que no invertimos lo suficiente en educación y que nuestras formas de financiación son poco equitativas, ineficaces y no responden a las necesidades de muchos de nuestros/as niños/as”, dijo el Presidente federal del AEU (Autralian Education Union), Angelos Gavrielatos.

Com està passant a molt països del món amb la crisi econòmica que ens afecta, la inversió que es fa en educació és cada vegada menor. Amb les reformes que es volen portar a terme, on el sector de l’educació és un dels més perjudicats, acabaran tenint conseqüències que, tot i que sabem que és possible que passin, les tiren endavant.

La responsabilitat del governs, tal i com cita a la notícia, haurien de ser els principals proveïdors. El secretari general de la IE afirma: “aumentando los fondos disponibles por medio de la imposición progresiva, los gobiernos pueden y deben invertir una proporción considerable del presupuesto del Estado en educación, por lo menos el 6 por ciento de su Producto Interior Bruto”.

Cada país té les seves característiques i ho podran fer d’una manera o d’una altra per tant, el que cal fer és invertir el que es té de manera correcta i no com s’ha fet fins ara. Igual que ara tenim les conseqüències d’una crisi que moltes persones preveien que arribaria, també tindrem les d’una societat no formada, la qual és la base d’una societat desenvolupada. 

Conferència: Panorama de l’educació bàsica a l’Amèrica Llatina: avanços, assignatures pendents i desafiaments

A càrrec del Sr. Gustavo De Armas. Especialista en Política Social a l’Oficina d’UNICEF a Uruguai

És increïble com en un mateix continent poden haver països amb un desenvolupament humà molt alt i uns altres amb un de molt baix. Un continent on succeeix això és Amèrica Llatina.

El fet que hi hagi aquesta diferència de desenvolupament humà, afecta òbviament a l’educació, ja que és un dels àmbits més perjudicats. Tot i que la majoria de països han millorat l’educació i s’ha augmentat l’accés a aquesta, s’han de reduir encara moltes desigualtats.

Si l’educació és un dret per tothom, perquè hi ha nens que en comptes d’anar a l’escola van cada dia a treballar per uns sous pèssims i estan explotats? Encara que sigui un altre continent, ens hauríem d’unir tots, acabar amb això i no estar tan submisos al poder de l’economia.

Tot i així, s’ha d’assumir el repte de tenir dret a l’educació sense que hi hagi desigualtats, perquè actualment, existeixen diferències considerables entre l’educació de rics i pobres.

Sembla tot molt negatiu, però també hi ha la part positiva, ja que s’ha augmentat el dret a l’educació en el últims anys, per tant poc a poc s’aconsegueixen millores però no ens hem d’aturar, si no continuar avançant.

L'Ensenyament de la lectura a Europa

http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/thematic_reports/130ES_HI.pdf

L’ensenyament de la lectura i més concretament, la comprensió lectora, és un tema que m’interessa, de fet el meu treball de fi de grau tracta d’un programa anomenat Impuls de la Lectura que s’està portant a terme a diferents escoles de Catalunya i que pretén fomentar tant la lectura interpretativa com crítica, ja que és on cometen l’error els alumnes a les proves PISA.

El text d’Eurydice al·lega que no hi ha un sistema universal de lectura, però afirma que s’estan desenvolupant projectes i/o programes perquè l’alumnat realitzi inferències.

També descriu que hi ha una minoria de països en els quals hi han especialistes lectors a l’aula per ajudar als alumnes. Jo se que aquí hi ha docents que assisteixen a conferències per millorar l’ensenyament lector del seus alumnes però no són especialistes. Amb la crisi que estem sofrint no hi ha recursos econòmics per contractar a especialistes en lectura, però si tenim capacitat suficient per implementar projectes que ajudin a desenvolupar les competències lectores dels nostres alumnes. Amb especialistes o sense ells els canvis en educació no es veuen en poc temps, si no tot el contrari. És possibles que aquells països que disposen d’especialistes aconsegueixin més avenços i millores però cada país fa el que pot amb els recursos que té al seu abast.

Educació per a la Ciutadania o Educació Cívica i Constitucional?

http://www.324.cat/noticia/1575412/societat/Wert-substitueix-Educacio-per-a-la-Ciutadania-per-Educacio-Civica-i-Constitucional

A partir d'un text d'Eurydice sobre l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania vam estar parlant la darrera sessió a classe.

Pel que fa la meva opinió, aquesta assignatura pot ser interessant per tal que els alumnes tinguin una base sobre educació ciutadana per poder i saber conviure i desenvolupar-se en la societat en la qual vivim. També seria important que els alumnes fossin conscients i estiguessin informats de la cultura política en primer lloc del seu país i després, explicar-los resumidament la cultura política d'altres països de la Unió Europea.

Aquesta assignatura ha estat canviada diverses vegades però, és necessari? A més, cada quatre anys que hi hagin eleccions polítiques canviaran o modificaran l'assignatura?

Com ja he dit altres vegades, els interessos polítics estan per sobre de l'educació que volem donar als nostres alumnes, ja que sembla que és més important canviar aspectes de l'educació que no pas vetllar per una educació de qualitat. I, jo penso que una educació de qualitat és aquella que manté l'educació d'una manera concreta i que fa canvis quan es comprova que no funciona o no dona resposta a les necessitats educatives de l'alumnat. En el nostre cas, l'educació es canvia amb aquest objectiu principal?