Els
professors associats a les universitats, els sous dels quals no arriben als
1000€/mes i amb les retallades encara se’ls ha disminuït més, són una figura
professional de prestigi que dedica una part de la seva jornada a la docència.
A més, dediquen més temps del que estipulen els seus horaris per tal d’impartir
un ensenyament de qualitat, ja que han de corregir, preparar les classes, fer
tutories, etc.
Amb les
retallades, molts d’aquests professors deixaran de tenir contractes laborals i,
aquells que puguin continuar se’ls reduirà els costos i els contractes ja no
seran anuals, si no d’onze mesos o quadrimestrals.
La
profesora María José Pizarro, de 43 años, imparte seis horas de clase semanales
como profesora asociada de Proyectos Arquitectónicos en la Escuela Técnica
Superior de Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) i afirma
que:
“Si seguimos así, las
universidades se quedarán sin titulares ni catedráticos, y eso pone en peligro
tanto la investigación como la docencia”, añade. “Es una pena que los recortes
puedan acabar con la calidad de la universidad pública.”
Sembla que estem en un pou sense fons.
Els aspectes relacionats amb sanitat i educació, les quals són indispensables i
ens afecta a tota la societat, cada vegada estan pitjor i no es veu ni es
preveu cap millora fins el moment. La població intenta ser optimista i creure
que tot millorarà, l’angoixa fa que ens cansem de la situació, no sapiguem que
fer i se’ns acabi l’energia per continuar lluitant pel que volem; tot i així,
posarem de la nostra part tot el que puguem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario