Es una pena que los recortes amenacen la calidad de la Universidad pública

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/08/actualidad/1368037756_940423.html

Els professors associats a les universitats, els sous dels quals no arriben als 1000€/mes i amb les retallades encara se’ls ha disminuït més, són una figura professional de prestigi que dedica una part de la seva jornada a la docència. A més, dediquen més temps del que estipulen els seus horaris per tal d’impartir un ensenyament de qualitat, ja que han de corregir, preparar les classes, fer tutories, etc. 

Amb les retallades, molts d’aquests professors deixaran de tenir contractes laborals i, aquells que puguin continuar se’ls reduirà els costos i els contractes ja no seran anuals, si no d’onze mesos o quadrimestrals.

La profesora María José Pizarro, de 43 años, imparte seis horas de clase semanales como profesora asociada de Proyectos Arquitectónicos en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) i afirma que:

“Si seguimos así, las universidades se quedarán sin titulares ni catedráticos, y eso pone en peligro tanto la investigación como la docencia”, añade. “Es una pena que los recortes puedan acabar con la calidad de la universidad pública.”

Sembla que estem en un pou sense fons. Els aspectes relacionats amb sanitat i educació, les quals són indispensables i ens afecta a tota la societat, cada vegada estan pitjor i no es veu ni es preveu cap millora fins el moment. La població intenta ser optimista i creure que tot millorarà, l’angoixa fa que ens cansem de la situació, no sapiguem que fer i se’ns acabi l’energia per continuar lluitant pel que volem; tot i així, posarem de la nostra part tot el que puguem. 

Aprovació de la LOMCE

Una vegada ahir es va conèixer que la LOMCE va estar aprovada  pel Consell de Ministres, m'agradaria fer una comparació sobre com difonen aquesta aprovació les diverses fonts d'informació, en aquest cas, he consultat diaris digitals.

http://www.ara.cat/politica/Catalunya-front-immersio-contra Wert_0_921507951.html

L'Ara.cat, posa l'èmfasi a la llengua i obre amb el titular: "Catalunya fa front comú per la immersió i contra la llei Wert."

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, el vicesecretari general de coordinació institucional del CDC, Lluís Corominas, es preparen per desacatar la llei quan s'aprovi, tal com ja fa l'executiu respecte a les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliguen a garantir l'educació en castellà.

A més, Rigau qualifica la llei de "predemocràtica" i ja alerta al govern espanyol que és "inaplicable".

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/wert-reta-govern-con-imposicion-del-castellano-como-lengua-vehicular-2393274

El periódico, per la seva banda, obre amb el titular "Wert reta al Govern con la imposición del castellano como lengua vehicular". I, afirma que la LOMCE no solament manté el seu atac a la immersió lingüística catalana, si no que ha trobat un mecanisme més eficaç: el Ministerio de Educación pagarà l'educació en centres privats a aquells nens que els seus pares sol·licitin rebre l'ensenyament utilitzant el castellà com a llengua vehicular, però després, reduirà l'import de les transferències en matèria educativa que rep la Generalitat.

http://www.lavanguardia.com/vida/20130517/54373607196/alumnos-pasaran-pruebas-capacitacion-final-etapa-escolar.html

La Vanguardia dona rellevància a les proves de capacitació que els alumnes hauran de passar a final de l'Educació Primària, l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat o Formació Professional, ja que és una novetat en el sistema educatiu espanyol, obrint amb el titular: "Los alumnos pasarán pruebas de capacitación al final de cada etapa escolar."

A més, informa més detalladament sobre el fet que quart de l'ESO serà un curs amb itineraris a Batxillerat o Formació Professional i que religió i la seva assignatura mirall (Valors Culturals i Socials - en Primària - i Valors Ètics - a Secundària) seran avaluables i la nota contarà per a la mitjana del curs.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/17/actualidad/1368789921_570541.html

Finalment, el País, posa èmfasi a la religió amb el titular: "La iglésia gana la reforma educativa." I, com ja afirmen a la Vanguardia, l'assignatura de religió tornarà a contar per fer la mitjana i per accedir a les beques.

Per tant, en aquesta comparació, es pot veure com cada diari, segons la seva ideologia, dona rellevància a l'aspecte de la llei que volen ressaltar.

El gobierno pospone llevar la ley de educación al consejo de ministros

http://www.heraldo.es/noticias/nacional/2013/05/09/el_gobierno_pospone_llevar_ley_educacion_consejo_ministros_233655_305.html

La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, afirmava que la LOMCE s’aprovaria al mes de Maig i, justament un dia després de la vaga general d’educació del 9 de Maig, es coneix que falten tancar aspectes de la memòria econòmica. L'objectiu del govern es que la llei estigui aprovada a la tardor perquè es pugui complir el període de deu mesos per l'adapatció curricular i la LOMCE es pugui posar en marxa a les aules el curs 2014-2015, és a dir, dos anys després de la seva presentació.

Cal dir, que mentre que el Ministerio de Educación afirma que el seguiment de la vaga va ser del 20%, els organitzadors i convocants, per la seva part, diuen que va ser del 75%.

En un país democràtic, els habitants de la població han de tenir opinió i se’ls ha d’escoltar. Tot i així, sembla que encara que sàpiguen el descontent de la població amb aquesta nova llei, continuen tirant-la endavant sense tenir en compte la opinió de ningú.

Los directores de las escuelas elegiran hasta la mitad de sus profesores

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/12/catalunya/1365776026_208900.html

Relacionat amb l’article que vaig comentar a la darrera entrada m’agradaria parlar-ne sobre aquest: el Departament d’Ensenyament ha preparat un esborrany (18 de febrer) de decret de provisió de plantilles sobre la capacitat que tindran els directors per escollir el 50% de la plantilla de docents i el 100% d’interins i substituts de la seva escola.

Com tot, té la seva part positiva i la seva part negativa. Els directors seran els que posaran els requisits que hauran de complir els docents, és per això que els sindicats alerten sobre el sectarisme d’algunes escoles i perquè això no succeeixi hauran d’haver uns controls davants possibles riscos del sistema. Cal dir, que això també suposarà més marge per a desenvolupar el Projecte Educatiu de Centre (PEC).

És cert que a molts països d’Europa són els directors els que escollen la seva plantilla de professorat segons els seus propis criteris per a la qualitat del centre però, aquí és pateix perquè es seleccionin per “amiguisme” i no per professionalitat i vocació.

A banda d’això, es proposen també tres tipologies de professor amb uns requisits específics per a cadascun d’ells que crec que podran millorar la qualitat de l’educació envers l’ensenyament que s’imparteixi. Hauran de tenir el títol necessari però a més, hi haurà una nova fase de selecció amb una entrevista on es valoraran aspectes relacionats amb l’experiència, titulació, nota mitjana, entre d’altres.

Està clar que si tot es fa de manera controlada i amb visió de millora educativa, al sistema podria haver canvis importants i positius segons la línea pedagògica que vulgui seguir el director del centre però, torno a inferir en el tema que la gestió perquè hi hagi un control exhaustiu envers aquest tema és un factor amb una forta rellevància.

La Dirección escolar

http://www.ei-ie.org/spa/websections/content_detail/3268

Relacionat amb el treball de classe sobre la creació d’un sistema educatiu i en el qual l’última part va ser sobre la democràcia escolar, vull fer referència a aquesta notícia.

Actualment, al nostre país, les escoles i instituts compten amb la presència d’un director/a com a màxim representant de la institució escolar i un cap d’estudis que complementa la figura del director i s’ajuden en determinades tasques.

Avui, em centraré en la figura del director, ja que sempre es parla sobre la formació del professorat, que ha de ser un professional amb un perfil que sigui vocacional per desenvolupar la seva feina, que el professor és en part el que fomenta la qualitat educativa, etc. però, i el director? El director no necessita una formació determinada per desenvolupar el seu rol com a màxim representant de la institució escolar?

Cal dir, que he desenvolupat les meves pràctiques externes del grau de Pedagogia a un Servei Educatiu, concretament al departament LIC. La funció del meu tutor de pràctiques com a assessor LIC és assessorar diferents escoles que té assignades sobre aspectes relacionats amb la llengua, la interculturalitat i la cohesió social. És per això, que a la majoria de centres educatius (tant d’educació primària com secundària) als quals acudíem, fèiem reunions amb els directors o amb els caps d’estudi i moltes vegades els mateixos directors parlaven sobre la seva funció al centre i en ocasions no sabien si estaven desenvolupant correctament el seu treball, tenien aquesta inseguretat per falta de formació.

A més, depenent el perfil de cada persona, es pot veure si la manera com està portant la direcció del centre és correcta o no. És important, que l’equip directiu tingui una bona disposició per treballar i que estigui cohesionat si no la feina no es farà de la manera correcta i en determinades institucions escolars això succeeix i influeix directament en el funcionament d’aquesta.

Per tant, crec que no tant sols cal una formació als directors/es i caps d’estudi, si no conèixer bé els seus perfils per saber si funcionaran com s’espera o no. Crec que les funcions que ha de desenvolupar un director són molt importants pel centre, ja que hi ha moments en els quals ha de prendre decisions importants.

La Comunidad de Madrid modificará los criterios de selección de los maestros

http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/comunidad-madrid-modificara-criterios-seleccion-maestros/1720771/

Els professors, que són els referents i imprescindibles per a formar a l’alumnat, han de tenir uns coneixements mínims per impartir classe però això no ho és tot.

Al vídeo es parla de les oposicions, però potser amb això no és suficient. S’ha de tenir totalment clar que la tasca d’un professor ha de ser vocacional i unes oposicions no ens informen d’això. Tot i així, el fet de ser vocacional s’ha de veure des de que es comença a la universitat i no una vegada ja han finalitzat els estudis. És per això, que en el cas del meu grup de treball a la universitat, amb el qual estem creant un sistema educatiu, és des d’abans d’entrar a la universitat que proposem fer diferents entrevistes amb els alumnes per determinar si la tasca com a docent que vol desenvolupar és vocacional o no. En el cas que es vegi que no es vocacional, no se li permetrà desenvolupar els estudis de formació al professorat.

El futur dels nostres alumnes, depèn en gran mesura de l’educació que hagin rebut, és per això que s’ha de saber acuradament a qui donem la responsabilitat d’educar als infants.

Universidad “on-line” para paliar los recortes

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/07/actualidad/1365365863_909736.html

Aquesta noticia és un nou impuls a un projecte de llei a Califòrnia (EEUU) amb el que s’obligarà a les universitats a convalidar cursos fets fora dels campus a través d’Internet, cursos que l’Estat haurà posat un segell de control i qualitat.

 “Esta medida es un gran cambio que realmente significa repensar de nuevo la Universidad. Significa reinventar lo que es la Universidad”. (Burck Smith)

Modernització, avantatges, millores, innovació, entre d’altres, són alguns dels adjectius amb el que podríem definir aquesta noticia. A mesura que passa el temps, hi ha canvis, ja que són necessaris per avançar i respondre a noves necessitats. Amb aquesta notícia, en la qual es fomenten els estudis universitaris on-line, té com totes les coses noves, tant la part positiva com la negativa.

El director de l’eLearn Center de la UOC, Albert Sangrà, tem que darrere del projecte estigui un poderós grup de pressió que vol entrar d’aquesta manera al negoci de l’educació universitària.

Tot i que encara la iniciativa no esta definida, els seus creadors s’han ocupat de donar explicacions a aquests temors.

Un anàlisi detingut suggereix que darrere d’aquesta decisió hi ha raons econòmiques i de solucions comercials.

Les innovacions comporten aquests riscos, no saber si els resultats seran positius o negatius, però per tal de millorar, si es veu viable i es pot, s’ha de posar en marxa i corregir o canviar aquells aspectes que manquin.

Australia: Reforma de financiación educativa en peligro

http://www.ei-ie.org/spa/news/news_details/2519

Tal i com vaig exposar fa unes setmanes una noticia sobre Australia, sembla que les coses han canviat. El que abans semblava que era una exitosa reforma educativa, s’ha convertit en la reducció de pressupostos en educació i la reducció del número de docents.

Des de 2002, el sistema de financiació del govern federal proporciona la majoria dels fons a les escoles privades més riques.

L’Autralian Education Union (AEU) intenta que el govern estableixi un altre model de financiació per tal que cada nen tingui les mateixes oportunitats.

Les conclusions de la revisió van demostrar que Australia inverteix molt poc en les escoles i que la manera de distribuir el diner no es eficient, eficaç i justa.

Tal i com passa a diferents parts dels món, l’educació és un dels pilars més afectats. En aquest cas, no de les escoles en general, si no que es dona prioritat a unes escoles que a d’altres i el que s’aconsegueix és que mentre una part de la  població obté una educació, una altra part de la població, aquella que viu en llocs desafavorits tenen un retard educatiu d’un mínim de tres anys. La teoria sobre la igualtat és clara en canvi, la pràctica no s’ajusta i no respon a les necessitats de la població. És important el fet que la política sempre té una part important de presència en aquests fets.

Noruega: sindicalistas ofrecen una visión de calidad educativa

http://www.ei-ie.org/spa/news/news_details/2487

El fet d’escollir aquesta notícia ha estat perquè m’han cridat l’atenció diversos aspectes:

-          L’educació i l’educació de qualitat signifiquen molt més que aconseguir bons resultats. Aquesta concepció és la que té la majoria de la gent, aconseguir bons resultats és sinònim de qualitat educativa. Una part de la qualitat educativa si que pot ser aquesta, però darrera d’això hi ha molts valors que els alumnes adquireixen que com no es valoren amb una qualificació concreta, sembla que no estiguin presents.

-          L’educació de qualitat estimula el talent i la creativitat humana. Què és el que es demana actualment als llocs de treball? Talent i creativitat, i no tant bons resultats acadèmics. Amb l’educació el que s’ha de pretendre és potenciar les habilitats dels alumnes per tal que aquests extreguin les capacitats que posseeixen.

-          Vicepresident de la Union of Education Norway (UEN) va dir: “la sociedad, ¿prefiere niños que hacen eco del tipo de mundo que la generación anterior desea o niños que cuestionan el statu quo?" i "En Noruega, sabemos que donde los docentes y los directores tienen libertad, y tiempo, para practicar su profesión, los resultados son positivos". Relacionat amb el punt anterior, la reflexió i la crítica és molt important potenciar-les perquè és la base per formar a una societat amb força i que no siguin conformistes amb el que es diu des del poder. Un país democràtic escolta el que el poble vol i necessita.  

-          "La educación es un derecho humano y debe ser tratado como tal", insistió Handal. "Para respetar este derecho humano, la educación debe ser gratuita, para asegurarse de que sigue siendo gratuita, debe ser pública. Para que sea pública, el estado debe garantizar el derecho y el acceso a una educación de calidad para todos. Una educación igual, inclusiva y de calidad requiere la implicación de las autoridades. La privatización y las asociaciones público-privadas no son la solución para lograr una educación de calidad para todos". Això és el que s’ha de tenir clar en un país amb un educació pública i de qualitat. Com ja se sap, la part teòrica ja se sap, aquesta teoria ara l’hem de posar en pràctica.

Australia: Exitosa reforma de financiación educativa

http://www.ei-ie.org/spa/news/news_details/2486

“La revisión Gonski reveló que no invertimos lo suficiente en educación y que nuestras formas de financiación son poco equitativas, ineficaces y no responden a las necesidades de muchos de nuestros/as niños/as”, dijo el Presidente federal del AEU (Autralian Education Union), Angelos Gavrielatos.

Com està passant a molt països del món amb la crisi econòmica que ens afecta, la inversió que es fa en educació és cada vegada menor. Amb les reformes que es volen portar a terme, on el sector de l’educació és un dels més perjudicats, acabaran tenint conseqüències que, tot i que sabem que és possible que passin, les tiren endavant.

La responsabilitat del governs, tal i com cita a la notícia, haurien de ser els principals proveïdors. El secretari general de la IE afirma: “aumentando los fondos disponibles por medio de la imposición progresiva, los gobiernos pueden y deben invertir una proporción considerable del presupuesto del Estado en educación, por lo menos el 6 por ciento de su Producto Interior Bruto”.

Cada país té les seves característiques i ho podran fer d’una manera o d’una altra per tant, el que cal fer és invertir el que es té de manera correcta i no com s’ha fet fins ara. Igual que ara tenim les conseqüències d’una crisi que moltes persones preveien que arribaria, també tindrem les d’una societat no formada, la qual és la base d’una societat desenvolupada. 

Conferència: Panorama de l’educació bàsica a l’Amèrica Llatina: avanços, assignatures pendents i desafiaments

A càrrec del Sr. Gustavo De Armas. Especialista en Política Social a l’Oficina d’UNICEF a Uruguai

És increïble com en un mateix continent poden haver països amb un desenvolupament humà molt alt i uns altres amb un de molt baix. Un continent on succeeix això és Amèrica Llatina.

El fet que hi hagi aquesta diferència de desenvolupament humà, afecta òbviament a l’educació, ja que és un dels àmbits més perjudicats. Tot i que la majoria de països han millorat l’educació i s’ha augmentat l’accés a aquesta, s’han de reduir encara moltes desigualtats.

Si l’educació és un dret per tothom, perquè hi ha nens que en comptes d’anar a l’escola van cada dia a treballar per uns sous pèssims i estan explotats? Encara que sigui un altre continent, ens hauríem d’unir tots, acabar amb això i no estar tan submisos al poder de l’economia.

Tot i així, s’ha d’assumir el repte de tenir dret a l’educació sense que hi hagi desigualtats, perquè actualment, existeixen diferències considerables entre l’educació de rics i pobres.

Sembla tot molt negatiu, però també hi ha la part positiva, ja que s’ha augmentat el dret a l’educació en el últims anys, per tant poc a poc s’aconsegueixen millores però no ens hem d’aturar, si no continuar avançant.

L'Ensenyament de la lectura a Europa

http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/thematic_reports/130ES_HI.pdf

L’ensenyament de la lectura i més concretament, la comprensió lectora, és un tema que m’interessa, de fet el meu treball de fi de grau tracta d’un programa anomenat Impuls de la Lectura que s’està portant a terme a diferents escoles de Catalunya i que pretén fomentar tant la lectura interpretativa com crítica, ja que és on cometen l’error els alumnes a les proves PISA.

El text d’Eurydice al·lega que no hi ha un sistema universal de lectura, però afirma que s’estan desenvolupant projectes i/o programes perquè l’alumnat realitzi inferències.

També descriu que hi ha una minoria de països en els quals hi han especialistes lectors a l’aula per ajudar als alumnes. Jo se que aquí hi ha docents que assisteixen a conferències per millorar l’ensenyament lector del seus alumnes però no són especialistes. Amb la crisi que estem sofrint no hi ha recursos econòmics per contractar a especialistes en lectura, però si tenim capacitat suficient per implementar projectes que ajudin a desenvolupar les competències lectores dels nostres alumnes. Amb especialistes o sense ells els canvis en educació no es veuen en poc temps, si no tot el contrari. És possibles que aquells països que disposen d’especialistes aconsegueixin més avenços i millores però cada país fa el que pot amb els recursos que té al seu abast.

Educació per a la Ciutadania o Educació Cívica i Constitucional?

http://www.324.cat/noticia/1575412/societat/Wert-substitueix-Educacio-per-a-la-Ciutadania-per-Educacio-Civica-i-Constitucional

A partir d'un text d'Eurydice sobre l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania vam estar parlant la darrera sessió a classe.

Pel que fa la meva opinió, aquesta assignatura pot ser interessant per tal que els alumnes tinguin una base sobre educació ciutadana per poder i saber conviure i desenvolupar-se en la societat en la qual vivim. També seria important que els alumnes fossin conscients i estiguessin informats de la cultura política en primer lloc del seu país i després, explicar-los resumidament la cultura política d'altres països de la Unió Europea.

Aquesta assignatura ha estat canviada diverses vegades però, és necessari? A més, cada quatre anys que hi hagin eleccions polítiques canviaran o modificaran l'assignatura?

Com ja he dit altres vegades, els interessos polítics estan per sobre de l'educació que volem donar als nostres alumnes, ja que sembla que és més important canviar aspectes de l'educació que no pas vetllar per una educació de qualitat. I, jo penso que una educació de qualitat és aquella que manté l'educació d'una manera concreta i que fa canvis quan es comprova que no funciona o no dona resposta a les necessitats educatives de l'alumnat. En el nostre cas, l'educació es canvia amb aquest objectiu principal?

La Universidad catalana entra en la lista de las más caras de Europa

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/universidad-catalana-entra-lista-las-mas-caras-europa-2276435

En educació, es fomenta la igualtat de possibilitats independentment de l’ètnia, cultura, classe social,etc. La teoria està molt clara però, es porta realment a la pràctica?

Amb aquesta noticia de El Periódico, hi trobem la resposta. Cada vegada ens posen més dificultats per formar-nos. A més, Espanya és un dels països on els sous dels treballadors són més baixos que a la resta d’Europa. Per tant, cada vegada són menys les persones que tindran possibilitat de cursar estudis universitaris. Cal dir, que actualment, la segona carrera té un cost doble respecte a la primera la qual cosa vol dir que cada any seria, com a mínim, 3000€.

És important dir que el secret d’una bona societat està en l’educació i formació dels seus ciutadans.

Cuestión de Educación

http://www.lasexta.com/videos/salvados/2013-febrero-3-2013020300007.html

Com a primera entrada d’aquest blog, m’agradaria parlar sobre el que va emetre el programa televisiu “Salvados” el diumenge 3 de Febrer, al canal La Sexta: Cuestión de Educación.

Una vegada ho veus, reflexiones i et preguntes: com és possible que dos països pertanyents al continent europeu siguin tan diferents? Tan difícil és arribar a un consens si tots el polítics tenen el mateix objectiu, millorar l’educació i els resultats dels alumnes?

La única raó està a la política. Si es vol millorar l'educació, el que no es pot fer és una reforma educativa cada quatre anys, ja que com citen al vídeo, sempre estem a la fase d’iniciació. És a partir dels quatre anys quan es veu si un sistema funciona o no. A més, les reformes educatives han de fer-se com a Finlàndia, que assisteixin i consultin amb el professorat que saben quin és l’estat de l’educació i quins canvis o millores s’haurien de fer. En canvi, els polítics ni entren a l’aula, ni coneixen les necessitats de l’alumnat.

Els polítics s’han d’adonar que, si amb el que ells fan no hi ha una millora dels resultats, intentar encara que sigui, agafar com a referència el sistema educatiu d’un altre país i aplicar-ho en la mesura possible, com pot ser Finlàndia en aquest cas.

Tothom sap i és conscient que l’educació és la clau per al bon futur del país. A Finlàndia, als anys 90 va haver una època de crisi i les persones que en aquella època eren nens no van poder tenir una educació a l’escola i actualment, quan aquestes persones tenen al voltant de 30 anys, són els que estan aturats o marginats. Hem de pensar en les conseqüències i preguntar-nos, si és aquest el futur que volem per als nostres alumnes.